EDAT MITJANA

 

Edat Mitjana (cultures Islàmica, Jueva i Cristiana)


- Islàmica
L'Alcorà els hi donava una sèrie de normes higièniques i dietètiques de gran importància per conservar la salut.
Va haver metges molt importants com Avicena, Averroes o Maimònides, que van escriure importants tractats de medicina que van permetre que occident pogués recuperar després els coneixements mèdics que s'havien perdut durant l'Alta Edat Mitjana.
S'ocupaven del malalt en el camp físic i anímic.
Van copiar la idea de fer hospitals dels primers cristians i van crear-ne de molt importants, que eren també escoles de medicina, i van ser els pioners en dividir-los en sales segons les patologies. Es descriu l'existència de llevadores i personal d'infermeria degudament preparat als quiròfans, ja que la cirurgia era molt important. I se suposa que havia força personal d'infermeria
per atendre les sales. Disposaven d'importants farmàcies amb productes vegetals, minerals i animals.
Tenien cura de la salut pública i vigilaven escorxadors, cuines i banys públics.

 

- Jueva
Creien que la salut i la malaltia venien de Deu.
Al igual que als àrabs, la religió els dictava normes higièniques i d'estil de vida. Van ser els primers a creure que hi havia malalties infeccioses que s'encomanaven de persona a persona o a traves dels objectes de la persona malalta. Tenien normes de desinfecció i d'aïllament molt estrictes.
Es descriu l'existència de personal d'infermeria i llevadores.


- Cristiana
A la caiguda de l'Imperi Romà va seguí un període d'estancament i fins i tot retrocés en la cultura i el pensament, que va durà uns 10 segles.
Al principi els cristians van adoptar una actitud de no-violència que després va canviar amb l'aparició de les Ordres Militars i les Creuades.
El coneixement va quedar reduït als monestirs, on els monjos es dedicaven a copiar els llibres clàssics al llatí, i on es practicava una medicina que es combinava amb la superstició (relíquies i oració). Els primers monestirs van aparèixer a Balears.
Quan Jerusalem va ser conquerida, molts cristians van anar de peregrinació a Terra Santa. Això va fer que naixessin les Germandats Hospitalàries que atenien els caminants i els malalts. De la mateixa manera el Camino de Santiago va fer aparèixer, a Espanya i a Europa, hospitals per atendre i donar aixopluc als peregrins. I va permetre fer un intercanvi de coneixements.
Tant als monestirs com als hospitals hi havia personal d'infermeria majoritàriament religiós però també laic amb vots.
Els metges eren qui ensenyaven i controlaven el personal d'infermeria, que ja tenia unes tasques molt ben definides.
Durant l'Edat Mitjana l'alimentació era una part molt important del tractament de les malalties. La malnutrició i la pobresa de gran part de la població fa que poder alimentar-se bé els ajudi a superar algunes malalties.
Mentre va avançant l'Edat Mitjana van desapareixen els feus i van creixen les ciutats. Els treballadors s'agrupen en gremis per protegir el seus interessos. La infermeria no es va constituir mai com a gremi perquè era considerada una feina amb fonament religiós.
Havia curanderes i bruixes, sobre tot a les zones aïllades, que eren les encarregades de tenir cura de la salut de la població. Les seves actuacions es basaven en remeis naturals i conjurs. Van ser perseguides entre els segles XIV i XVIII, i moltes van acabar a la foguera.
Al segle XIII es creen les primeres universitats. Això va permetre que l'ensenyança es deslligues una mica de l'Església, i el pensament comences a fer un tímid gir cap a la independència i el rigor científic.
Les grans epidèmies de pesta van estar produïdes pels mals hàbits higiènics, tant a nivell personal com urbà, i van provocar una pèrdua molt important de població. Alguns països en van perdre fins a un 50%. Al principi, ells creien que les epidèmies eren càstigs que Deu els enviava, però amb els segles van anar prenent mesures més o menys encertades d'aïllament, higiene, i control de mercaderies i vaixells.

Inici
Presentació
Prehistòria
Civilitzacions antigues
Edat mitjana
Renaixement
Segle d'or
Il·lustració
2a meitat segle XIX
Segle XX
Futur