IL·LUSTRACIÓ

 

LA IL·LUSTRACIÓ (segle XVIII i primera part del XIX)

Durant aquest període es duen a terme reformes que fan que l'assistència als malalts i pobres passi de les mans de l'Església a les de l'Administració de l'Estat. Canvia el concepte d'assistència de caritat pel d'assistència de beneficència. L'Estat pren poder, possessions i responsabilitats a l'Església mitjançant les Desamortitzacions. Això va suposar un empitjorament de la beneficència perquè les riqueses incautades no van anar a parar a l'assistència sinó a les arques Reials.
Es van crear cementiris fora de les poblacions i es va prohibir seguir enterrant els morts a les esglésies o dins de les poblacions. Es va procedir a la neteja diària dels carrers i a la regulació de la recollida de les deixalles.
Els hospitals encara funcionaven com asils per a els pobres, però cada vegada més, s'anava estenent la idea que l'hospital era per atendre els malalts, i les funcions d'asil dels necessitats les havien de cobrir altres tipus d'institucions. Es creen orfenats per acollir el gran nombre d'orfes que hi ha, i manicomis pels malalts mentals, que comencen a ser reconeguts com a malalts en comptes de posseïts pels esperits o pel dimoni.
Durant aquest període el paper del metge augmenta en detriment del de la infermera, que perd part del poder d'acció independent que havia tingut durant el segle anterior.
Es produeixen importants avenços en física, química, matemàtiques, biologia, botànica... Ja es disposa de telescopi, microscopi, termòmetre, baròmetre, rellotge de pèndol i un primitiu estetoscopi, que fan que es conegui millor el funcionament del cos humà i les causes d'algunes malalties. La medicina és més eficaç.
Conviuen dos tipus d'assistència: la religiosa, a càrrec de les ordres hospitalàries masculines i femenines que encara perduren, i els seglars que cobren un sou pel seu treball.
Apareix la figura del Practicant que actua com un cirurgià menor, i que unifica els antics barbers, sangradors i cirurgians romancistes. També podien atendre parts però la majoria de les dones volien ser ateses per dones i preferien les llevadores.
Per últim, hi havia el personal voluntari laic que formava part d'organitzacions religioses laiques que no cobraven res i que servien de suport.
Queda establert el nombre de llits per infermera a atendre segons el grau de gravetat del malalt.
El personal religiós i el voluntari suposaven per l'Estat un estalvi important en les seves despeses en l'atenció als malalts, i cobria de forma econòmica serveis que ell no pot assumir.
Els grans avenços en la medicina i la cirurgia fan que creixi el prestigi social del metge, el practicant i la llevadora, en detriment del de la infermera que cada vegada és menys valorat.
La verola és la gran malaltia del segle XVIII i no tindrà una vacuna eficaç fins 1798. Altres infeccions causaven també importants epidèmies, i la malnutrició només feia que empitjorà la situació.
L'any 1750 s'inicia la Revolució Industrial a Anglaterra, el treball artesà comença una lenta desaparició i les fabriques inicien el seu domini econòmic. A partir d'aquest moment la població del camp emigra cap a les ciutats industrials que no paren de créixer.
La Revolució Francesa a l'any 1789 marca un abans i un després en el pensament polític i social.
Espanya, França, Portugal, Anglaterra i Holanda a traves de les colonitzacions dels nous territoris es van dedicar a propagar epidèmies per tot el món. I van produir un important descens, en alguns llocs desaparició total, de poblacions natives.
A Alemanya a l'any 1836 es funda l'Institut de Diaconises de Kaiserswerth que en el futur jugarà un paper molt important en l'evolució de la infermeria.

 

Inici
Presentació
Prehistòria
Civilitzacions antigues
Edat mitjana
Renaixement
Segle d'or
Il·lustració
2a meitat segle XIX
Segle XX
Futur