SEGLE XX

 

SEGLE XX

A Espanya la mala situació de la infermeria es perllonga fins els anys 20, encara que al 1915 s'instituís el títol d'infermera per primera vegada a la història. La primera escola espanyola d'infermeres és l'Escuela de Santa Isabel de Hungria a Madrid, fundada pel Dr. Rubio y Galí (les classes les impartien metges). Els anys 1917 i 1919 es funden a Barcelona l'Escola de Santa Madrona i l'Escola de la Mancomunitat de Catalunya. L'any 1923 es crea l'Escuela Nacional de Puericultura on es podien cursar els estudis d'infermera visitadora puericultora i llevadora puericultora. L'any 1924 es crea l'Escuela Nacional de Sanidad i l'any 1929 l'Escuela de la Casa de Salud de Valdecilla.
És als anys trenta quan la infermeria arriba al seu màxim nivell d'activitat gràcies a la infrastructura sanitària de la Segona República.
Amb la Guerra Civil comença una involució de la professió i de les llibertats de les dones. Mitjançant la Sección Femenina i lleis retrògrades es pretén reduir a les dones a l'àmbit domèstic.
L'any 1952 es crea el títol d'Auxiliar Tècnic Sanitari que unifica els plans d'estudi de practicants, llevadores i infermeres per primer cop, i comença a donar consistència al treball de les infermeres fins arribar a l'any 1977 en que es crea el títol de Diplomat en Infermeria que permet que les infermeres tinguin una formació universitària.
Durant aquest segle els avenços tecnològics i socials han anat a un ritme vertiginós. És impossible anomenar-los tots:
Comunicació (televisió, telèfon mòbil, vídeo conferència, satèl·lits de telecomunicacions, internet...).
Transports (cotxes assequibles a tothom, trens d'alta velocitat, avions...).
L'espai (arribada de l'home a la lluna, exploració dels planetes i del sistema solar, l'estació espacial internacional...).
Tecnologia (robots, ordinadors, energia nuclear, realitat virtual...).
Salut (transfusions de sang, trasplantaments, pròtesis, microcirurgia, tractaments terapèutics i exploratoris altament sofisticats, antibiòtics, quimioteràpia, insulina, anticonceptius, reproducció in vitro, clonació...).
Pel que fa a la infermeria els avenços també han estat notables:
- El nou concepte de salut que la defineix com el màxim benestar possible, resultat de l'adaptació i participació activa de la persona, en la promoció i conservació d'un equilibri dinàmic amb si mateix i el seu entorn.
- Diagnòstic d'infermeria que defineix els problemes de salut, reals o potencials que afecten a un individu, família o grup, i que poden ser modificats per la intervenció de la infermera. Al qual s'arriba després de recollir i avaluar una sèrie de dades.
- La definició de la relació de necessitats fonamentals d'ordre biopsicosocial de les persones:
1- Respirar.
2- Beure i menjar.
3- Eliminar.
4- Moure's i mantenir una bona postura.
5- Dormir i reposar.
6- Vestir-se i desvestir-se.
7- Mantenir la temperatura dins els límits de la normalitat.
8- Estar net, polit i protegir els teguments.
9- Evitar perills.
10- Comunicar-se amb els altres.
11- Actuar segons les creences i valors.
12- Ocupar-se per sentir-se realitzat.
13- Esbarjo.
14- Aprendre.
- El Procés d'Atenció d'Infermeria, conegut popularment per PAE, que és l'eina de treball que permet l'aplicació del mètode científic, unifica criteris de treball i permet fer estudis posteriors per avaluar-hi l'efectivitat.
En aquest segle ha hagut grans infermeres i infermers que amb el seu treball ens han permès arribar als conceptes esmentats anteriorment: Virgínia Henderson, Hildegard Peplau, Callista Roy, Imogene M. King...

 

Inici
Presentació
Prehistòria
Civilitzacions antigues
Edat mitjana
Renaixement
Segle d'or
Il·lustració
2a meitat segle XIX
Segle XX
Futur