SEGLE D'OR

 

EL SEGLE D'OR

Es coneix com a Segle d'Or de la infermeria espanyola el període comprés entre els anys 1550 i 1650.
De la idea medieval, de dedicació absoluta al necessitat com a exercici fonamental de la pietat cristiana, es va passar a la idea que era necessari l'ús racional de totes les possibilitats disponibles perquè aquest servei fos el més complert possible.
Es van produir tres fets que van suposar l'avanç de la infermeria:
- L'aparició i posterior expansió d'ordres religioses que tenien com a objectiu fonamental l'assistència als pobres. Destaca la de Sant Joan de Deu que es va estendre per Europa i Amèrica. La dels Germans Infermers Pobres i la Bethlemita.
- La aparició de manuals escrits per infermers per a la formació del personal d'infermeria. Que per primera vegada pren consciència de la infermeria com a ofici amb entitat pròpia i amb necessitats especifiques d'estructura i coneixements.
Destaquen dos manuals:
Instrucción de enfermeros de Andrés Fernández, Madrid 1617. Encara que s'hi observen alguns punts que no tenen cap base científica, la major part de l'obra ho és. Els continguts es poden dividir en vuit grans apartats.
1- Descripció de tècniques i procediments terapèutics utilitzats per infermers.
2- Prestació de cures d'infermeria en determinades malalties i situacions d'urgència.
3- Preparació, indicació i administració de diferents formes medicamentoses.
4- Conceptes d'anatomia. Descripció d'òrgans i regions anatòmiques.
5- Consells i orientacions dietètiques.
6- Priorització en els tractaments prescrits pel metge.
7- Terapèutica i infermeria.
8- Tasques i funcions de l'infermer.
Directorio de enfermeros de Simón López 1651 que no va arribar a imprimir-se, però que ens ha aportat un coneixement molt detallat del món de la infermeria d'aquest període.
- El plantejament de les funcions d'infermeria d'una manera nova que contempla les cures, l'administració, la docència i la investigació.

Al segle XVII encara no es coneixien la majoria dels agents causals de les malalties, ni les seves vies de transmissió, ni els períodes d'incubació. Les cures anaven encaminades a tractar només els signes i símptomes. Per això l'observació del pacient en la pràctica clínica diària era molt important per poder guarir els malalts. I aquells infermers van basar la seva pràctica en quatre funcions: cures, administració, docència i investigació. Se'ls hi exigia saber llegir i escriure perquè poguessin entendre les prescripcions mèdiques i perquè portessin un registre escrit de les seves tasques diàries. Això ens a permès tenir un coneixement tan exhaustiu d'aquest període.
Aquest model d'infermeria es va estendre per Europa i Amèrica a traves de les conquestes i les colonitzacions, ajudant a evolucionar altres models menys moderns.
A França destaca l'Ordre de les Germanes de la Caritat i a Itàlia l'Ordre del Ministres dels Malalts.
L'aparició del Protestantisme va suposar pel nord d'Europa i Anglaterra un important retrocés en l'atenció d'infermeria perquè es van expulsar les ordres catòliques hospitalàries sense substituir-les per altres amb funcions similars. Els malalts pobres van quedar totalment desprotegits. Les tases de mortalitat van augmentar fins a nivells esgarrifosos.
Mentra l'Europa del sud anava assolint una infermeria més qualificada, la del nord iniciava un important retrocés que duraria segles.

 

Inici
Presentació
Prehistòria
Civilitzacions antigues
Edat mitjana
Renaixement
Segle d'or
Il·lustració
2a meitat segle XIX
Segle XX
Futur