SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

 

SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

El avenços tècnics i científics permeten cada cop intervencions més complicades. La medicina es tecnifica i s'especialitza. L'any 1864 es funda la Creu Roja. Joseph Lister comença a utilitzar fenol com a desinfectant quirúrgic amb molt bons resultats, i de retruc la seva ajudant, la infermera Caroline Hampton, utilitza per primer cop guants quirúrgics per protegir la seva pell dels efectes corrosius del fenol. S'inventa la xeringa per poder injectar morfina i al cap d'uns anys Heinrich Dreser crea l'heroïna (ironies de la vida) per evitar els efectes de drogodependència de la morfina. Pasteur fa importants avenços en microbiologia i vacunes. El matrimoni Curie descobreix la radioactivitat.
En aquest període es crea la titulació de cirurgià dentista i els practicants perden un camp en el que havien treballat fins aquell moment.
Com a curiositat anomenaré els requisits que tenien que complir les aspirants a entrar en l'escola de llevadores:
- Haver aprovat la primera ensenyança elemental.
- Tenir 20 anys complerts i ser casades o viudes. En el cas de les casades tenien que presentar un document on el marit les autoritzes a treballar.
- Certificat de bones costums expedit pel seu mossèn.
La desestructuració de les tasques d'infermeria en benefici de les dels practicants i llevadores va fer disminuir la qualitat de l'assistència fins arribar a casos en que aquestes feines eren fetes per dones que no sabien llegir ni escriure i que no tenien cap mena de preparació. Les infermeres eren relegades a tasques de minyona i tenien sous molt inferiors als dels infermers.
Als hospitals laics el panorama era depriment i als religiosos una mica millor perquè les monges veteranes es dedicaven a formar a les noves.
Concepción Arenal en la seva reforma del sistema penitenciari i sanitari va senyalar la necessitat de crear escoles per formar infermeres com abans, però no va tenir èxit.
Ningú es dedicava a la infermeria si podia treballar d'una altra cosa.


Florence Nightingale va néixer a Florència (Itàlia) el 12 de maig de 1820 durant un viatge dels seus pares, i per això li van posar Florence. La seva família era anglesa de classe acomodada i li van donar una bona formació. En contra del que s'esperava d'ella, casar-se i tenir fills, ella volia dedicar-se a la infermeria. Cosa que a la seva família no li feia gens de gràcia degut a la mala fama de les dones que s'hi dedicaven. Li va costar anys de pressió poder formar-se com a infermera. El seu pas per l'Institut de Dioconises de Kaiserswerth (Alemanya) sobre tot, i per la Maison de la Providence de les Germanes de la Caritat (París) li van permetre adquirir la formació que la va portar a l'Hospital de Scutari, a Turquia, com a superintendent d'un grup d'infermeres el 24 d'octubre de 1854.
Havia format de pressa i corrents 38 infermeres disposades a anar a un hospital de guerra a l'altra punta del món. Es va trobar amb 3.000 o 4.000 soldats ferits ingressats en condicions deplorables. Uns comandaments militars que no estaven gens d'acord en ser manats per algú que fos civil, i menys si era una dona. Un índex de mortaldat de 42,7%, que va fer disminuir fins a 2,2% a base d'aplicar millores en la qualitat assistencial, tant mèdica com humana dels pacients.
Es va mostrar com una gran administradora que amb els recursos bàsics va organitzar sales d'hospitalització netes i confortables, assistència d'infermeria adequada, cuines eficients, sales de lleure i mitjans per distreure els malalts, bugaderia...
Per les nits feia rondes amb una llàntia per veure l'estat dels pacients més greus i és per això que sempre la representen amb la llàntia. Va organitzar diferents hospitals de la zona fins que va emmalaltir greument i va haver de tornar a Anglaterra al 1856.
La seva formació en matemàtiques i estadística li va permetre presentar els bons resultats obtinguts de manera gràfica i entenedora (va ser precursora en la utilització de gràfics estadístics). Va publicar un llibre sobre qualitat i administració hospitalària al exercit.
Va rebre nombrosos donatius de soldats i civils agraïts que li van permetre crear una escola d'infermeres. En un principi va tenir l'oposició dels metges que es van mostrar desconfiats però després de veure com millorava la qualitat de l'assistència als seus pacients van estar encantats.
Va formar infermeres per hospitals, domicilis i ensenyança. I va tornar a les infermeres la profesionalitat i reconeixement social que feia tants anys que havien perdut. Va escriure el llibre Notes sobre infermeria (1859) que es va traduir a diferents idiomes, i les seves alumnes van anar per diversos països organitzant i millorant hospitals, i fundant escoles d'infermeria.
Va morir l'agost de 1910 a Anglaterra.

 

Inici
Presentació
Prehistòria
Civilitzacions antigues
Edat mitjana
Renaixement
Segle d'or
Il·lustració
2a meitat segle XIX
Segle XX
Futur